sábado, 30 de julio de 2011

COL DU GRANON.


Per fi han arribat les vacances, i ja ens trobem de nou al Alps, concretament a Briançon, un del centres neuralgics de la zona on podem fer multitud d'ascencions interesants. ( Galibier, Lautaret, Izoard.....). A mi em faltave el Col de Granon i avui ens em conegut.
MES FOTOS.

COLLE DELLE FINESTRE.


Tercer port de la setmana, i ja estic devant d'un dels grans. De la localitat de Susa (Italia) surt aquest "monstre" que m'ha fet patir de valent. I es que 19 km a una mitjana del 9%, practicament sense descansos, acaben fent mal.
Primers 9 km de carretera asfaltada fins que comença L'Esterrato que per sort encara aguantaba bastant be ja que el Giro va passar per aqui fa poc.
MES FOTOS.

SOMMET BUCHER.


Ens em desplaçat de Briançon cap a la localitat de Queiras amb l'intencio de pujar el Col del Agnelo, pero la decepcio a vingut quant em vist que la carretera estaba tallada per obres d'asfaltatge, ( arriba el Tour ). Rapidament cambiem de plans i aprofitant que porto la bici mixta, enfilo el Sommet Bucher que surt de la mateixa localitat.
MES FOTOS.

COLLE BRAIDA.


Dia plujos i boiros per afrontar el colle Braida. Te el peu a Avigliana i no te massa per destacar, potser la boira i l'espesura del bosc no van fer prou bonic el paisatge.
MES FOTOS.

VAL SENALES - MASO CORTO.


Arribem a Merano al ben mitg de les montanyes URTLES, denominacio que reben aquesta part del Dolomites. Estem al rovell de l'ou, d'aqui es pot afrontar L' Estelvio, el Gavia, Mortirolo, Marmolada, Sella, Pordoi .... a mes d'els que farem aquets dies, ja que els ja enomenats estan al sac ja fa uns quants anys.
Avui racio doble, primer pujare a Val Senales (no os deixeu les llums, ja que per aquesta zona els tunels son nombrosos, i estem als Dolomites o sigui molt transit. ). Despres un petit trasllat i Val Martello es el prope repte.
MES FOTOS.

VAL MARTELLO - MARTELLTAL.


Ja m'estic penedint de vulger fer dos pujadetes d'aquestes el mateix dia, tenin en compte que hi ha tres setmanes d'esforssos pel devant, faria ve de regular les forçes, sobre tot tenin en compte que dema arriba "el tappone" amb el Rombo i el Giovo al menu.
Bastant durs s'hem fan els darrers km. amb els famosso "tornanti" del Martelltal.
pero el paisatge grandios ajuda a superar-ho tot.
MES FOTOS.

TIMMELSJOCH - PASSO ROMBO.


Arriba el TAPONE. des-de la Val Passiria començen dos ports que es fan respectar. El primer es el Timmelsjoch o Passo del Rombo. Sense dubte el port que mes m'ha impresionat dels 20 que he pujat durant el viatge. 30 km d'ascencio on he passat per tots els climes. m'ha fet sol, despres a plogut, em visitat la boira, a tornat a fer sol i a la fi em entrat a l'hivern amb un fred de coll....
Molt llarc, molt dur, molt espectacular, majestuos, no se si m'agrada mes el Rombo que "o rei Estelvio"
MES FOTOS.

PASSO GIOVO - JAUFENPASS.


Despres del Rombo la veritat es que no et queden ganes de gairebe res, pero la llarga baixada fa que t'oblidis dels esforços del dia i que les forçes es recuperin una mica.
El Passo del Monte Giovo tambe es fa llarc amb els seus 20 km, no es tant dur i el dia a millorat molt i el sol acompanya. El port es realment bonic.
MES FOTOS.

PASSO PALADE - GAMPENPASS.


Començo a sentir-me cansat, i avui nomes fare un port que segons les dades es el mes asequible de la zona. Surto del camping mateix de Merano per anar al Passo Palade, que te una altitud de poc mes de 1.500 mts. Ja fa dies que cap baixaba dels 2.000.
Es un port que sembla mes alpi que dolomitic, bosc, molta vegetacio, i transit .
MES FOTOS.

MERANO 2.000


Del mateix centre de Merano surt la pujada que arriba a l'estacio d'esqui de la localitat.
No et dona temps ni d'escalfar, ja que les primeres rampes dures ja son als carrers abans de sortir de la ciutat.
15 km sense descansos i amb tunels i molt transit. Realment durillo.
MES FOTOS.

PASSO GARDENA.


Cambiem la "base" i ens instal-em al camping de Cortina d'Ampezzo, aixo es Dolomites en estat pur. Paisatges impresionants, la meca de ciclistes, escaladors , excursionistes i malauradament tambe "moteros" , que son una autentica plaga. Son moltissims, i disfruten pujant els "passos" , estripant les seves maquines. Pero resulta que jo ( i els demes ciclistes , turistes, excursionistes etc...) no he vingut a sentir sorolls, sino a gaudir d'una natura senzillament, increible.
MES FOTOS.

PASSO GIAU.


Posiblement, el GIAU sigui amb el GARDENA, els mes espectaculars, tot i que s'hem faria molt dificil d'escollir quin es el "passo" mes bonic.
MES FOTOS.

PASSO VALPAROLA -FALZAREGO.


De Cortina d'Ampezzo surt la carretera que porta al Passo Falzarego, al cap de cins kilometres hi ha una cruilla que porta cap al Giau.
El Falzarego es mes "facil" que el Giau per lo que conve deixar-lo com a segon port de la Jornada.
Pero el que realment puntua per a la challenge B.I.G. no es el Falzarego, sino el Valparola, que es una continuacio del passo, cap a la dreta, uns dos kilometres mes, que son els mes durets.
MES FOTOS.

TRE CIME DI LAVAREDO.


Sense cap mena de dubte, les rampes mes dures dels passos pujats aquest any, es troben a la pujada a les Tres Cimes del Lavaredo.
21 km des-de Cortina, amb una pendent mitjana del 5%, Ja Ja Ja..
Resulta que primer es Puja el Passo de les Tres Croci, que despres te la seva baixada fins a Misurina, on hi ha un trocet de pla, mes amunt trobem un altre llac, tambe pla i fem un parellet de baixades, una de bastan llarga, just on hi han instal-lat un peatge per als vehicles a motor.
Tot hi "tanta" baixadeta i "tant" pla, la mitjana encara es del 5%. imagineu-vos com es el demes.
Diuen que les rampes maximes arriben al 16%, jo estic segur de que superen aquesta xifra, i a mes son molt llarges. o sigui que a patir de valent per gaudir de la millor sensacio al coronar un port Dolomitic.
MES FOTOS.

FORCELLA CIBIANA.


D'espres de les tres cimes de Lavaredo, ens entretenim fent turisme per la zona, i despres de dinar passem per devant del Forcella Cibiana, una temptacio massa gran per deixar-la passar, tot i que tenia previst pujarlo l'endema.
MES FOTOS.

GERLITZEN.


Ja em acabat els ports de la zona de Cortina D'Ampezzo i ens trasladem cap a Austria, hem triat la localitat de Villach com a base. El lloc es molt bonic estem al costat del llac Osiacher see, que es com de postal. aqui el port estrella es el Gerlitzen. Dia tapat, boiros i a estones amb pluja, no deixem el mal temps.
MES FOTOS.

KANZELHOHE.


Baixar del Gerlitzen i a pocs kilometres comença el Kanzelhohe. Els ports aqui son durillos i amb poquisims descanssos.
MES FOTOS.

VRSIC - PASSO MOISTROICA.


Avui s'ha despertat un dia radiant, ja fa dies que no veiem el cel transparent, pero les previsions son de que durara poc, i ens afanyem per anarnos-en en una excursio d'un dia cap a Slovenia. Proxima parada Kranjska Gora, el peu del Passo Moistroica.
Paisatge impresionant, carretera tranquila, bastant ciclistes, i com a detall, paves a les corves.
MES FOTOS.

NASSFELDPASS - PASSO DEL PRAMOLLO.


65 Km de Villach fins a Tropollach on comença el Passo del Pramollo o Nassfeldpass que comunica amb Italia. Un altre dia que toca mullar-se, que poc a durat el bon temps.
MES FOTOS.

PASSO DELLA MENDOLA.


Ja em començat el viatge de tornada, tot hi que encara ens queden dies, pero el mal temps que venim soportan des que son a Villach ens fa pendre aquesta desicio.
Parem un altre cop a Merano ciutat que ens va encantar i que recordarem sempre de manera agradable, aqui em quedaba un PASSO per fer, el de la MENDOLA. 19 km de port, pero com que no ens lliurem del mal temps, avui s'ha de pujar plovent. Es un passo bastant asequible, ja que les seves pendents maximes no ultrapassent el 10%. A la fi lo de la pluja no va ser tant greu, e inclus el sol va sortir a saludar un cop dalt.
MES FOTOS.